Andreu Dalmau Bove

Adria Garcia Cami

La seleccio espanyola de futbol, campiona del mundial de SudAfrica 2010, formada per 9 jugadors del F.C.BARCELONA.

Moszy, cas d'exclusió social

Moszy, és un africà de 18 anys nascut a Benin que va desembarcar d’una patera a la platja d’El Confital (Tenerife). L’animisme (ésser sobrenatural) és un pràctica habitual al país d’origen de Moszy, i més concretament el vudú, i és per això que el seru-seru (Swahili) va fugir de Benin.

A part del rebuig que ha patit per part de la seva família i veïnat, el més preocupant és que els albins negres són una càrrega quan estan vius perquè necessiten cremes de protecció solar, ulleres negres i roba per estar tapats de cap a peus. Encara que quan són morts, són una font de riquesa. Cada part del seu cos és utilitzada per rituals de bruixeria. Amb la sang d’alguns òrgans s’elabora  el muti (beguda que atreu la bona sort). Els dits serveixen d’amulets i per una cama es pot arribar a pagar fins a dos mil euros.

Quan en Mozy, arribà a  Canàries demanà l’asil polític a Espaya per no haver de patir les conseqüències del vudú.

Aquesta història té un final més que feliç, ja que a Tanzània moren cada any entre 60 i 70 albins com a conseqüència d’aquest rituals animistes.

Extret de: Tres de cuatro

Curiosa la notícia, veritat? Això és un exemple que no només existeix l’exclusió social als països desenvolupats, sinó que també als països subdesenvolupats.

I us fem una pregunta, que creieu que existeix més exclusió social als països desenvolupats o als subdesenvolupats? I perquè?

Estadístiques sorprenents dels sense sostre: Espanya, Catalunya i LLeida

A Espanya amb prou feines existeixen estudis oficials de les característiques d'aquest col·lectiu. Tant és així que el nombre de persones sense llar a Espanya, segons la font que es consulti, pot oscil·lar entre 20.000 i 30.000 persones a Espanya i entre 2.000 i 9.000 persones a Madrid.


Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística espanyol, el 82,7% de les persones sense llar són homes. L'edat mitjana d'aquest col·lectiu és de 37,9 anys i els seus ingressos mitjans són de 302 euros al mes.


A més:


Gairebé la meitat d'aquesta població té fills (46%), encara que només una desena part viu amb ells.
El 30% de les persones sense llar és abstèmia i mai ha consumit drogues.
El 37,5% porta més de tres anys sense allotjament propi.
La meitat de la població sense llar busca treball.
El 51,8 % són espanyols i el 48,2 % estrangers
Els estrangers sense llar porten, de mitjana, tres anys i set mesos a Espanya i un any i onze mesos en la comunitat autònoma on se'ls ha localitzat.
Aquesta investigació va realitzar un mostreig dels usuaris de centres d'acolliment de ciutats de més de 20000 habitants, per tant té el biaix de les persones que complint la definició donada en aquesta investigació de "persona sense llar" no són usuaris dels centres d'acolliment (possiblement un percentatge alt).

A CATALUNYA:

Gairebé 37.000 persones tenen problemes d'habitage

La Generalitat ha detectat el 2008 un total de 3.409 casos de persones sense sostre, la qual cosa suposa el 9,3% del conjunt de problemàtiques de mal allotjament. La major part d’aquests casos es concentren a Barcelona ciutat (53%), seguit de molt lluny pel Vallès Oriental (6,3%), la Plana de Vic (5,5%), el Barcelonès sud (4,1%), el Camp de Tarragona (3,9%), Girona-Salt (3,6%) i Lleida (3,3%).

Lleida.- Un total de 122 persones sense sostre viuen a la ciutat de Lleida. D'aquestes, 70 ho fan al carrer, mentre que la resta dorm en espais d'acollida o pisos d'inclusió social. El perfil del sense sostre de Lleida és un home (97%), estranger (75%) i relativament jove, al voltant dels 40 anys. Són dades de l'estudi que ha presentat l'Obra Social de Caixa Catalunya aquest dimecres a Lleida, i que durant el primer trimestre d'aquest any també ha recomptat els indigents de Barcelona i Madrid. Gràcies a 180 voluntaris, la nit del 28 d'abril es va poder fer el primer recompte de persones sense sostre als barris de la ciutat i a les partides de l'Horta.

Aquestes dades són sorprenents per vosaltres ? O de fet esperàveu alguna cosa semblant ?

Digueu que us semblen aquest recull de dades !

Les Festes al carrer

Per més de 100 milions de persones sense llar de tot el món que viuen als carrers, l’arribada del Nadal i del Nou Any no sempre és motiu de celebració.

“El pitjor d’estar als carrers és el fred”, comenta Alan, un escocès de mitjana edat que viu i dorm a d’intempèrie a Londres des de 1977.

“Ara estic patint. Desprès de més de 30 anys, el meu cos està començant a fallar per culpa del fred”, diu mentre observa a les persones que passen per un dels túnels peatonals que condueixen a l’estació de Charing Cross.

L’Alan és una de les més de 200 persones que dormen als carrers de Londres cada nit.

A 2.500 quilometres de distància, a l’estació Paveletskaya de Moscú, Farid es queixa del mateix.

“Normalment i per lo general intento dormir als passadissos dels edificis d’apartament, però abans s’han de trobar els que no estan tancats. No acabo d’aconseguir poder dormir molt”, confessa.  

“La meva preocupació ara és tractar de sobreviure al període de vacances, quan tot estarà tancat”, afirma aquest home de 51 anys que viu als carrers de la capital russa des de 2008.

Aquesta situació es repeteix en molts altres indrets del món i a vegades amb pitjors i més pocs recursos per combatre el fred.

Per tant us volem preguntar si els organismes públics en aquestes dates haurien de posar més serveis a l’ajuda de les persones sense sostres o no trobeu convenient que calguin?

Solucions per als sense sostre

A continuació, us presentem un article en el qual es veu la sol·lució que han trobat a Praga per a les persones que es troben en aquesta situació.

http://www.cafebabel.es/article/20936/els-sense-sostre-a-labordatge.html

Què us sembla la iniciativa que han tingut?

Trobeu normal i habitual l'opinió que té l'assessor municipal sobre ells?

Per saber-ne més!

1. Els coneixem?
Quan parlem d'una persona Sense Sostre ens ve al cap la idea d'un individu brut, mal vestit, que fa molta pudor i va arrossegant uns cartrons mig trencats. Potser pensem en aquell individu fet pols, agafat a un "tetrabrick" de vi i que parla amb veu alta, desvariejant. Fins i tot, alguna vegada el veiem dormint en els porxos d'alguna església o en algun caixer automàtic, quan no l'esquivem o desviem la mirada per evitar sentir-nos afectats. La falta d'un sostre és el que el defineix.
Si parlem d'una persona Sense Llar ens referim a aquelles persones que, tot i tenir un sostre en el sentit literal de la paraula, els manca tot el que suposa viure en una veritable llar. Potser viuen en alguna pensió barata de les que es volen eliminar per "posar guapa" la ciutat. Però no disposen de les mínimes condicions d'habitatge que els permeti viure amb dignitat, el caliu d'una família, el suport d'un grup d'amics,... Hi ha moltes persones que són Sense Llar però que estan amagades, ja que la solitud, el patiment i l'angoixa es poden disfressar. Però no per això deixa de ser un autèntic drama.
És difícil trobar alguna notícia en els mitjans de comunicació que faci referència a les persones Sense Llar, si no és per parlar d'algun acte violent o alguna mort –dic alguna, perquè de la major part de les morts dels pobres i exclosos ni se'n parla–.


2. Es pot parlar de culpables?
Si ens endinsem una mica en el món de l'exclusió veiem que tot és bastant més complex del que sembla a primera vista o, si més no, del que intenten transmetre els "dominadors socials". No es pot parlar de culpables. I si es pot, potser no sigui pensant en els que pensem...
De fet, si mirem les interioritats del funcionament social ens adonem que la major part de les vegades, les persones excloses han arribat a aquesta situació abocats per les circumstàncies que els ha "tocat" viure, per una tràgica "loteria". Pregumtem-nos: Qui ha escollit néixer en un país o un altre? Qui ha pogut triar viure en una família on les relacions humanes han estat constructives o destructives? Ha tingut les mateixes oportunitats de formació cultural el fill d'un metge que el fill d'un treballador en situació d'atur? He pogut escollir un pare que no fos alcohòlic o drogodependent o una mare prostituta, o m'ha vingut imposat?


3. Els Sense Llar són molestos en la nostra civilització
La llista de casos pot créixer indefinidament perquè és el que ens toca patir a diari. En definitiva, el que ens trobem és que, tot i que per a l'Administració les persones Sense Llar són molt molestes, per un altre cantó sembla que els interessa que es mantinguin. Despeses sumptuoses en mil "guggenheims" diversos resulten més electorals i més rendibles que despeses socials urgents. És com si es complis un cop més allò que vaig sentir una vegada en un diàleg: perquè hi hagi rics, necessàriament hi ha d'haver pobres, perquè la riquesa és un terme relatiu a la pobresa. Així, l'Administració, el que fa és donar respostes aïllades i descoordinades, tractant de posar un "pegat" perquè no esclati el globus que es va inflant. Les persones que reben les demandes constants d'aquest col.lectiu es cremen amb facilitat i l'eficàcia queda anul.lada. Penso que el que s'hauria de fer però no es fa, és un pla d'intervenció global i multidisciplinar, comptant amb la coordinació dins dels diferents departaments de les Administracions, per abastar les múltiples dimensions que afecten les persones Sense Llar.


4. Recuperar la dignitat
En la creació d'aquests espais vitals hi juguem un paper fonamental tots els ciutadans. No és una tasca que puguem deixar en mans de les Institucions públiques o privades, sinó que tots hi tenim una responsabilitat personal i col.lectiva.
Quan hem estat capaços de traspassar aquesta frontera, ja no ens trobem pel carrer amb una persona bruta i fastigosa. Des d'aquell moment ens comencem a trobar amb el Jaume, el Pere, la Pepita... Tenen un nom i una història, però també tenen uns drets que sovint els hem deixat aparcats en un cantó, i que els hem d'ajudar a recuperar. El que no facis tu, es quedarà sense fer i no pensis que ningú no ho farà per tu.